Si comparo els coneixements actuals amb els de l’avaluació inicial diferencio dos processos diferents. Per una banda, la modificació d’aquests i per l’altra l’ampliació.
Pel que fa a la modificació he canviat tres conceptes:
1. En un principi opinava que el canvi tecnològic determinava al 100% un canvi econòmic i social. Després de realitzar l’assignatura crec que a la inversa també es dóna. Jo defensava un determinisme tecnològic a causa del creixement accelerat tecnològic tant visible en els temps actuals però no contemplava la força que també tenen els valors culturals i socials en la utilització i el disseny de les Noves Tecnologies.
2. En el primer mapa conceptual sobre Ciència, Tecnologia i Societat, reflectia la meva idea segregada, fraccionada, i lineal entre aquest tres elements. Les connexions eren mínimes i dominants una sobre les altres. En l’últim mapa conceptual ja es podia contemplar un canvi qualitatiu en aquestes relacions on eren totalment bidireccionals i complementàries.
3. Les TIC no solament són necessàries per la transmissió de coneixements sinó també per a la construcció d’aquest. A l’avaluació inicial, tot i que a les preguntes a desenvolupar vaig respondre que les TIC havien d’estar presents abans, durant i després del procés d’ensenyament-aprenentatge jo ho contemplava que aquestes estaven únicament presents com a simples transmissores, és a dir, com a purs mitjans educatius i no com a facilitadores de construcció d’aprenentatge.
La resta d’esquemes i conceptes cognitius es mantenen però s’amplien pel que fa a la seva estructura, contingut i relacions, donant més pes i profunditat al meu coneixement:
- El teixit sense costures és la teoria que defineix millor la relació entre Ciència, Tecnologia i Societat perquè permet entendre la relació complexa i dinàmica que existeix entre aquests tres àmbits. No ens hem de posicionar en els extrems i els determinismes.
- Cal trencar el mites sobre la Tecnologia. Segons els criteris i la utilitat que en fem de les Noves Tecnologies aquestes no seran deshumanitzadores. Per aquest motiu, tampoc no són neutres perquè sempre hi ha una intencionalitat al darrera.
- La psicologia cognitiva i l’enfocament sistèmic són les concepcions més globals i integrals on l’alumne aprèn significativament. Ambdues desenvolupen la tecnologia en l’educació però sobretot, la tecnologia de l’educació.
- És molt important dissenyar i planificar unes bones activitats perquè hi hagi un aprenentatge significatiu. El camí que hem recorregut fins ara en aquesta assignatura és un clar exemple d’aquest procés.
- La interacció amb els altres és imprescindible per poder aprendre significativament ja que aquesta figura és el pont que et permet realitzar el salt entre els coneixements previs i aquells en els quals tu sol no podries arribar (ZDP).Un camí possible és compartint històries ja que aquestes et permeten analitzar la teva pròpia experiència a través dels ulls dels altres i descobreixes nous reptes que mai t’havies plantejat.
Pel que fa a la modificació he canviat tres conceptes:
1. En un principi opinava que el canvi tecnològic determinava al 100% un canvi econòmic i social. Després de realitzar l’assignatura crec que a la inversa també es dóna. Jo defensava un determinisme tecnològic a causa del creixement accelerat tecnològic tant visible en els temps actuals però no contemplava la força que també tenen els valors culturals i socials en la utilització i el disseny de les Noves Tecnologies.
2. En el primer mapa conceptual sobre Ciència, Tecnologia i Societat, reflectia la meva idea segregada, fraccionada, i lineal entre aquest tres elements. Les connexions eren mínimes i dominants una sobre les altres. En l’últim mapa conceptual ja es podia contemplar un canvi qualitatiu en aquestes relacions on eren totalment bidireccionals i complementàries.
3. Les TIC no solament són necessàries per la transmissió de coneixements sinó també per a la construcció d’aquest. A l’avaluació inicial, tot i que a les preguntes a desenvolupar vaig respondre que les TIC havien d’estar presents abans, durant i després del procés d’ensenyament-aprenentatge jo ho contemplava que aquestes estaven únicament presents com a simples transmissores, és a dir, com a purs mitjans educatius i no com a facilitadores de construcció d’aprenentatge.
La resta d’esquemes i conceptes cognitius es mantenen però s’amplien pel que fa a la seva estructura, contingut i relacions, donant més pes i profunditat al meu coneixement:
- El teixit sense costures és la teoria que defineix millor la relació entre Ciència, Tecnologia i Societat perquè permet entendre la relació complexa i dinàmica que existeix entre aquests tres àmbits. No ens hem de posicionar en els extrems i els determinismes.
- Cal trencar el mites sobre la Tecnologia. Segons els criteris i la utilitat que en fem de les Noves Tecnologies aquestes no seran deshumanitzadores. Per aquest motiu, tampoc no són neutres perquè sempre hi ha una intencionalitat al darrera.
- La psicologia cognitiva i l’enfocament sistèmic són les concepcions més globals i integrals on l’alumne aprèn significativament. Ambdues desenvolupen la tecnologia en l’educació però sobretot, la tecnologia de l’educació.
- És molt important dissenyar i planificar unes bones activitats perquè hi hagi un aprenentatge significatiu. El camí que hem recorregut fins ara en aquesta assignatura és un clar exemple d’aquest procés.
- La interacció amb els altres és imprescindible per poder aprendre significativament ja que aquesta figura és el pont que et permet realitzar el salt entre els coneixements previs i aquells en els quals tu sol no podries arribar (ZDP).Un camí possible és compartint històries ja que aquestes et permeten analitzar la teva pròpia experiència a través dels ulls dels altres i descobreixes nous reptes que mai t’havies plantejat.
