Després de llegir l'article de Domènech i Tirado, els diferents mòduls de l'assignatura i participar en un debat ha provocat un canvi en la meva visió sobre la relació entre Ciència, Tecnologia i Societat. Les relacions entre els conceptes s'han ampliat i són més complexes.
La construcció d'aquests nous coneixements ha estat un procés lent dividit en dos pasos (el segon l'explicarem en un altre missatge):
El primer pas va ser a partir de la lectura de l'article abans esmentat on el nou mapa conceptual que va sorgir va ser el següent:
En aquest mapa conceptual es pot observar que les relacions entre Ciència, Tecnologia i Societat són complexes i dinàmiques. Per aquest motiu, cadascun d’aquest conceptes formen el vèrtex d’un triangle per remarcar la interacció entre cada un d’ells i la bidireccionalitat dels processos. Les línies discontinues i les dobles fletxes també volen emfatitzar aquest aspecte.
És important, tenir en compte que totes aquestes relacions formen un teixit sense costures on les funcions i les característiques de cada àmbit, tot i que teòricament són molt clares, es barregen i s’han de tenir presents l’una a l’altra. No ens podem posicionar en els extrems:
És important, tenir en compte que totes aquestes relacions formen un teixit sense costures on les funcions i les característiques de cada àmbit, tot i que teòricament són molt clares, es barregen i s’han de tenir presents l’una a l’altra. No ens podem posicionar en els extrems:
- SOCIETAT versus TECNOLOGIA: Defensar que és el context sociocultural l’únic que marca el desenvolupament tecnològic o que són els avenços tecnològics qui determinen únicament les tendències socials.
- CIÈNCIA versus SOCIETAT:Afirmar que la ciència és la mare que representa la realitat o dir que la ciència és un producte social
- CIÈNCIA versus TECNOLOGIA: Reconèixer que la Ciència tan sols es nodreix de teories o que són els resultats experimentals qui donen consistència al coneixement.
El model explicatiu fonamenta un postulat d’heterogeneïtat que té en compte que tots aquests contextos s’influencien els uns als altres i que la realitat és formada tant pel context com el coneixement i l’aplicació d’aquest. En aquesta perspectiva, la psicologia ha de treballar holísticament i ha d’abarcar des de les característiques pròpies del científics i els processos cognitius elaborats en les investigacions fins analitzar el context social, cultura i simbòlic on s’aplica aquesta ciència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario