L'evolució del coneixement (segon pas)

Aquest segon pas es va donar a partir de la lectura dels mòduls i la participació al debat. El mapa conceptual final que es va crear va ser el següent:

La diferència amb l’altre mapa és l’aparició de nous conceptes com les TICs i la Tecnologia Educativa.

Actualment el nostre context es caracteritza per una alta presència dels mitjans de comunicació, audioviusals i Internet. Aquesta realitat ha desenvolupat noves estratègies i maneres d’ensenyar i aprendre. Sense deixar de banda aquesta premissa i tenint present en tot moment en quin marc ens movem (societat de la informació), la presència de les TIC a l’escola són importants.

Aquesta presència no solament ha de suposar la utilització d’uns recursos o uns mitjans sinó també ha de fer referència al disseny, el desenvolupament, l’organització i l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge. El concepte de TE ha anat evolucionant, i els dos últims corrents teòrics (model sistèmic i psicologia cognitiva) són els que tenen més fonament. Si volem que l’alumne aprengui significativament hem de relacionar tots els agents implicats en el procés educatiu: alumne, contingut i professor. Perquè això sigui possible cal conèixer els alumnes psicològicament, emocionalment, a nivell maduratiu i d’aprenentatges; s’ha de planificar què volem que aprenguin i com; s’han d’organitzar els continguts; i el professor ha de tenir uns coneixements mínims sobre les TICs a nivell tecnològic i a nivell didàctic.